pren nota

«per què t'has portat així amb nosaltres?»

Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué:

—Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

Ell els respongué:

—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?

Però ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes. (Lluc 2, 41-51)

Jesús té dotze anys (ho diu Lluc). Els seus pares volen que estigui amb ells i Jesús, que no els ha avisat que es quedava al temple, els ha fet patir. Pensaven que s'havia perdut. No ho entenen.  

«Per què t'has portat així amb nosaltres?», li diuen.

Jesús pren nota. No fa teatre, no representa. Potser havia fet el projecte de donar-se a conèixer des de ben aviat per fer la voluntat del Pare. Potser si ho hagués fet així, el seu missatge hauria arribat a més persones i els evangelis ara contindrien més pàgines, més ensenyaments i fets del jovenet Jesús.

Però ha pres nota i fa el què els pares li demanen quedant-se amb ells molts anys. Més endavant la seva mare el fa canviar de parer una altra vegada, però ara perquè es doni a conèixer a Canà quan «encara no era la seva hora».

També nosaltres, en allò que volem i demanem en la pregària, ens trobem com Josep i Maria. De vegades sembla que Jesús ens tracti amb duresa o que no ens entengui. Però més endavant ens adonem que ell havia pres nota. Com la seva mare, que «conservava tot això en el seu cor».