en la teva feblesa

"En tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder"
(2Co XII, 9)

matines


«Sant Francesc estava una vegada, al començament de l’Orde, amb fra Lleó en un indret on no tenien llibres per poder dir l’ofici diví. Quan arribà l’hora de les matines, sant Francesc digué a fra Lleó:

—Estimadíssim, no tenim breviari amb el qual puguem dir matines. Però, per tal que passem el temps lloant Déu, jo diré i tu respondràs com t’ensenyaré. Diré així: —O fra Francesc, tu vas fer tant de mal i tants pecats en el món que ets digne de l’infern; i tu, fra Lleó, contestaràs: —És veritat que ets digne de l’infern profundíssim.

I fra Lleó, amb la simplicitat d’un colom, va respondre:

—D’acord, pare; comença en el nom de Déu.

Aleshores sant Francesc començà a dir:

—O fra Francesc, tu has fet tant de mal i tants pecats en el món que ets digne de l’infern.

I fra Lleó contestà:

—Déu farà per tu tant de bé que aniràs al paradís.

Sant Francesc digué:

—No diguis això, fra Lleó. Sinó que quan et diré: —Fra Francesc, tu has fet tantes coses dolentes contra Déu que tu ets digne de ser maleït per Déu; tu contestes així: —Realment ets digne de ser col·locat entre els maleïts.

I fra Lleó va respondre:

—Quan vulguis, pare.

Aleshores sant Francesc, amb moltes llàgrimes i sospirs, i picant-se al pit, digué en veu forta:

—Senyor del cel i de la terra, jo he comès contra tu tantes iniquitats i tants pecats que sóc del tot digne de ser maleït per tu.

I fra Lleó respongué:

—O fra Francesc, Déu et farà tal que seràs singularment beneït entre els beneïts.

I sant Francesc, estranyant-se que fra Lleó contestés al contrari del que li havia encarregat que digués el reprengué dient-li:

—Per què no respons tal com t’ho ensenyo? Et mano per santa obediència que contestis tal com t’ensenyaré. Jo diré: —O fra Francesc malaventurat, et penses que Déu tindrà misericòrdia de tu, havent comès tants pecats contra el Pare misericordiós i Déu de tot consol que no ets digne de trobar misericòrdia? I tu, fra Lleó, ovelleta, respondràs: —De cap manera no ets digne de trobar misericòrdia.

Però quan sant Francesc digué: —O fra Francesc malaventurat, etc., fra Lleó respongué així: —Déu Pare, la misericòrdia del qual és infinita més que el teu pecat, et tindrà una gran misericòrdia i, a més, t’afegirà moltes gràcies.

Sant Francesc, dolçament irritat i pacientment atabalat per aquesta resposta, digué a fra Lleó:

—Per què has tingut la presumpció d’actuar contra la obediència i has contestat tantes vegades al contrari del que t’havia manat?

Molt humilment i amb un gran respecte, fra Lleó va respondre:

—Déu sap, pare meu, que cada vegada estava decidit a contestar tal com m’ho has manat. Però Déu m’ha fet parlar tal com li plau a ell, i no tal com em plau a mi.

Sant Francesc quedà sorprès i digué a fra Lleó:

—Molt afectuosament et prego que aquesta vegada em responguis tal com t’he dit.

Fra Lleó contestà:

—Parla en nom de Déu, perquè certament respondré aquesta vegada tal com vols.

I sant Francesc digué plorant:

—O fra Francesc malaventurat, et penses que Déu et tindrà misericòrdia?

I fra Lleó va respondre:

—Oi tant ! Rebràs de Déu grans gràcies i t’exalçarà i et glorificarà en l’eternitat, perquè el que s’humilia serà exalçat. I jo no puc parlar altrament, ja que Déu parla per la meva boca.

I així, en aquest humil debat, amb moltes llàgrimes i consolacions espirituals, vetllaren fins que fou de dia.

A lloança de Jesucrist i del pobrissó Francesc: Amén.»


(del llibre “les floretes de sant Francesc”, escrit pels volts de l’any 1330, probablement per Ugolino de Montegiorgio.
Traducció de Bernabé Dalmau
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996)
« Home | Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »

26/6/06 07:06

-
El Santi ens ha enviat aquest correu, que parla de la "floreta", i jo no puc resistir la temptació de penjar-lo aquí:

Ja fa mesos—ja saps: el temps a Vilabertran és molt sui generis—que em balla pel cap de penjar un comment a la "floreta" —«paraules com flors!(Hölderlin)»—de sant Francesc

El comment passaria per una primera lectura "moral" (o personal) (la més difícil!)

En un segon nivell es reflexionaria en la insistència del diàleg. ¿ Per què sant Francesc s'allarga tant ?

Amb un parell o tres de vegades que hagués intervingut fra Lleó n'hi havia prou per deixar clara la "moralitat" del diàleg

Crec que sant Francesc ens proposa una reflexió sobre la mateixa parla, o sobre el fet nu de parlar algú amb algú altre, o sobre el llenguatge...

Quan parlem (el diàleg és exemplar en aquest sentit) diem coses que són evidents però que són poc pensades en tota la seva grandesa si tenim en compte el següent:

que el parlar amb algú altre significa dir-se mútuament alguna cosa, mostrar recíprocament alguna cosa, fiar-se cada vegada a allò que es mostra en la conversa

significa un dir, plegats, d'alguna cosa

mostrar-se, els uns als altres, allò que allò interpel·lat diu d'allò que està en qüestió, allò que porta des de si mateix al resplendor

Allò no parlat—allò no-llenguatge—aleshores, no és només alguna cosa a la qual li manca sonoritat sinó també allò no dit, allò encara no mostrat, allò que encara no ha arribat a aparèixer

Parlar, la voluntat d'allargar per emèssima vegada allò de què es tracta, fer l'experiència de la parla a la llum d'allò que, fent camí, es dóna amb el camí, en parlar

Aquesta sembla que sigui la voluntat del diàleg de sant Francesc: que no s'acabi mai allò de què més m'agrada de parlar    



» Publica un comentari a l'entrada