"aquella canal"

aquella canal 400

de "Elogi de la Paraula" de Joan Maragall:

"Recordo un jorn pel nostre Pireneu, a ple mitj-día, que avancavem perduts per les altes soletats: en el desert de pedra onejanta haviem marrat tot camí, y debades interrogavem ab ull inquiet la muda immensitat de les montanyes immóbils. Sols el vent hi cantava ab interminable crit. De sobte, en el crit del vent sentírem un esquelleig invisible: y nostres ulls astorats, poch fets a aquelles grandeses, tardaren mólt en ovirar una eugaçada que en un clot de rara verdor peixia. Esperançáts ens hi encaminàrem fins a trobar el pastor ajaçat al costat de l’olla fumejanta que 'l bailet, degenlls en terra, atentament vigilava. Demanàrem cami, y l'home, que era com de pedra, girà 'ls ulls en son rostre extàtich, alçà lentament el braç signant una vaga drecera, y mogué 'ls llavis. En la atronadora maror del vent, que engolia tota veu, suraven sols dugues paraules que'l pastor repetia toçudament. «Aquella canal...» y signava enllá, vagament, cap amunt de les montanyes. «Aquella canal...» ¡Que eren belles les dugues paraules entre 'l vent gravement dites! ¡Que plenes de sentit, de poesia! La canal era 'l camí, la canal per on s'escorren les aigües de les neus foses. Y era, no qualsevulla, sinó «aquella» canal: aquella que ell coneixia ben bé entre les altres per fesomia certa y propria: era alguna cosa aquella canal, tenia una ànima : era «¡aquella canal...» ¿Veieu? Pera mi això es parlar."

Cada any m'agrada llegir aquest text, que surt citat a "Parlar amb Déu. Meditacions per a cada dia" Hi ha una edició web d'aquestes meditacions a http://www.hablarcondios.org
« Home | Next »
| Next »
| Next »
| Next »

18/9/05 09:31

Un llenguatge... gran    



» Publica un comentari a l'entrada