Pastors

ovella gris

"El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança."



del Salm 23



Quina gran sort poder tenir aprop un bon pastor.
Quina bona cosa poder refer el camí que ens retorna als prats deliciosos.
Heu llegit el llibre aquell de Henri J.M. Nouwen, el Retorn del Fill Pròdig? A partir de l'observació del quadre que Rembrandt va fer de la paràbola, Henri Noewen exposa perfectament la necessitat del perdó en les nostres vides.


Rembrandt fill prodig

Per a la part pràctica –no teòrica-, copio un text de sant Agustí que surt citat al Catecisme de l'Església Catòlica. Surt al punt 1458:

Qui confessa els seus pecats ja actua amb Déu. Déu acusa els teus pecats; si també tú t'acuses, t'uneixes a Déu. L'home i el pecador son, per dir-ho així, dues realitats: quan sents parlar de l'home, és Déu qui ho ha fet; quan sents parlar del pecador, és l'home mateix qui ho ha fet. Destrueix el que has fet tú per tal que Déu salvi el que ha fet Ell.. (...) El principi de les bones obres és la confessió de les obres dolentes. Fas la veritat i vens a la Llum (Sant Agustí, Ev Sant Joan 12, 13)

Deixeu-me que ho enllaci amb un trosset de Efesis 5, 14:

“les coses evidents son lluminoses”

No m’interessa gaire el pecat (que no vol dir que no el conegui ..), sí que m’interessa la gran joia –no joia de llenguatge, sinó estat d’ànim –que es pot tocar -com per posar-se a ballar- del perdó (el sagrament del perdó). A casa alguns dels fills venen de bon grat a confessar alguna vegada. Algun d’ells, com aquells cotxes antics que se’ls donava voltes al manubri del davant per fer-los arrencar fins que arribava el moment que el motor es posava a funcionar sol, també sembla que hagi arribat pel seu compte a adonar-se de la bonesa de confiar-se a un sacerdot i, de tant en tant, demanar perdó i tornar a començar. Altres no en volen saber res. Els que venen de tan en tant, quin canvi notem entre abans i després d’haver vingut: “les coses evidents son lluminoses”: el pecat explicat es fa llum. És una manera distesa de prendre les coses i un ànim per plantar cara a les tendències de les que parla sant Pau, tantes vegades tan barroeres i tan en contra del que voldriem. Potser algú pot titllar aquesta actitud de fonamentalista, jo sé que no ho és (com deia Brossa, “d’aquí no em traureu”) doncs sé que prové d’aquell agraïment i no saber pagar “coses” que –cadascú té les seves- m’han passat. Com la cara que posa la Llúcia (la de l’esquerra de la fotu dels tres pastorets de Fàtima), on podem veure la determinació que li dóna el que ella sap que ha vist.


pastors

Parlo i aconsello ben poc als meus fills per no incomodar-los, però aquest tema saben que m’interessa de veritat. Saben que estic ben convençut de que hi ha una relació directe entre la seva capacitat de rectificar o de deixar-se ajudar a rectificar (“sense mi no podeu fer ben res” Jn. 15, 5) i el grau de felicitat que puguin trobar a les seves vides, que la felicitat que podem trobar en aquesta vida té molt a veure amb saber que estem fent allò que hem de fer.
Des d'aquí, el meu record agrait a mossèn Ramon Tuneu, mossèn Valentí Casals, mossèn Lluís Roqué, mossèn Rafael Guixà, mossèn Josep Guitart i mossèn Ramon Donada, bons pastors del Bon Pastor.
« Home | Next »
| Next »
| Next »

5/8/05 09:18

HOLA manu- BENS! i jo afegiría en mossèn Franquesa!!    



8/8/05 07:40

1. El salm segons "© 1400-Societat Bíblica Roiç de Corella", segueix així: has apparellat en lo meu aspecte la taula contra aquells que m'atribulen (—És veritat!).
Has engrassit ab oli lo meu cap e lo meu calzer embriagat (Això, a més de ser, també, veritat ens enllaça amb un tema apasionant: "la pluja del cel". Això deu ser molt important car el poeta, en haver d'escollir les paraules que seguirien va triar aquestes:) Ço és clar e preciós. (I segueix, per acabar amb coses no menys veritables i precioses:) E la tua misericordia me seguirà tots los dies de ma vida. E això perquè habite en la casa del senyor en logitud de dies.

M'estremeix pensar en aquest primer traductor dels salms al català. Aquell seu constant: —Òndia, que fort, i això com ho dic, jo, ara!

2. "...la determinació (la convicció,la seguretat, la "casa sobre la no-sorra") que li dóna el que ella sap que ha vist". Bases incommovibles dóna aquest saber    



8/8/05 08:03

3. Mi amado, las montañas
los valles solitarios nemorosos
las ínsulas extrañas
los ríos sonorosos
el silbo de los aires amorosos

La noche sosegada
en par de los levantes de la aurora
la música callada
la soledad sonora
la cena que recrea y enamora    



9/8/05 07:04

4. (...) qué bien sé yo la fonte
que mana y corre
aunque es de noche !    



12/8/05 13:45

Més sobre "la determinació que li dóna el que ella sap que ha vist."

"Quan la seva duració de til·ler s’estén en calma, quan es deixa portar, sap que res no li pot passar i que cap poder no podrà arrabassar-li aquesta consciència. Sap, aquesta duració, perquè ha vist." (T16)    



» Publica un comentari a l'entrada