"ho atrauré tot cap a mi"

Xai-marc-quadrat

«L’anonimat silenciós de la matèria és la seva bondat, revelada en certs moments en el regne animal: us heu fixat en la mirada dels ulls d’un anyell? A través dels ulls mira, demanant misericòrdia, tota la bondat de la matèria i la vida no torçades» (Agustí Altisent)

No he sabut reproduir aquesta mirada de les ovelles en el dibuix, però si m’agrada això que va escriure Agustí Altisent és perquè la descripció és exacte. Quan alguna vegada anant d’excursió hem trobat un ramat d’ovelles sempre m’ha cridat l’atenció aquesta mirada. Una ovella que et mira amb aquells ulls que demanen misericòrdia i reflecteixen bondat.

No és per atzar que Jesús va escollir per a sí mateix la imatge de l’anyell. “Mireu l’anyell de Déu”, va dir d’ell sant Joan Baptiste. L’anyell d’Isaies. En algun lloc Ronald Knox explica que aquells ceps i sarments dels que ens parla Jesús, com aquests xais i anyells –podríem afegir-, ja havien estat “imaginats” des del temps de Déu –el temps de l’eternitat- abans no fossin creats. Es pot dir que Déu va fer el raïm, el blat i els xais a mida del que ens volia dir per Jesús.

La mirada que demana misericòrdia i la que ofereix misericòrdia son ben semblants. És tot l’ésser que es mou en un clima de misericòrdia, com un infant abans de néixer es mou en les aigües de la placenta dins la seva mare.. Amb la seva mort a la creu per a nosaltres –“preneu i mengeu-ne tots que aquest és el meu cos entregat per (a) vosaltres”-, ens ha fet veure com és capaç de misericòrdia. De donar-la i de rebre-la. De quina manera podríem acompanyar millor a qui està malalt, per exemple, que patint la mateixa malaltia? No és la mort en creu de Jesús que ens el fa company universal?: “I jo, quan seré enlairat, ho atrauré tot cap a mi”, havia dit (Jn 12, 32)
« Home | Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »

12/10/05 06:28

CLAR! PER AIXÓ QUAN VOLEM SAVER SI ALGÚ EN DIU LA VERITAT SEMPRE DIEM:
MIREM ALS ULLS!!!!!!    



13/10/05 20:21

Bé que sigui representada com una mirada silenciosa, conté per a cada un de nosaltres, espectadors seus, una promesa íntima de ressonància ja que en la seva calma vivent i vigilant mostra la mirada de la compassió i de la joia compartida

Les mirades són formes expressives d'un principi de joia interfacial. Hi ha una manera clara per designar aquest encanteri: que hom parteix inicialment de la joia

Ella és qui fa del moviment de mirada a mirada una possiblitat fonamental en el camp humà

iwiziz    



» Publica un comentari a l'entrada