Jo seré amb tu

En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu. L'àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la Bardissa. Va mirar, i s'adonà que la Bardissa cremava, però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa'm anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la Bardissa».

El Senyor veié que s'acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la Bardissa estant: «Moisès, Moisès». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «No t'acostis aquí. Descalça't, que el lloc on ets és terra sagrada». I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob». Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Déu li digué: «M'ha arribat el clam dels israelites i he vist com els egipcis els oprimeixen. Vés: jo t'envio al Faraó perquè deixi sortir d'Egipte els israelites, el meu poble». Moisès preguntà a Déu: «Qui sóc jo per anar a trobar el Faraó i fer sortir d'Egipte els israelites?». Déu li respongué: «Jo seré amb tu. I un cop hauràs fet sortir d'Egipte el meu poble, vindreu a adorar Déu en aquesta muntanya, com a prova que t'envio jo».

(Èxode 3,1-6.7a.9-12)

La paraula que en català hem traduït per Bardissa, en llatí de la Vulgata era rubus. Rubus és el nom del gènere de l'esbarzer -en castellà zarza. La bardissa (maleza) és més genèric, però inclou també els esbarzers. L'esbarzer el trobem per tot arreu. Encara que és una planta poc considerada, amb flors senzilles i aparentment de poca gràcia, ofereixen beneficis remarcables. Un d'ells, present en la vida de tots, és l'aliment curiós i poc refinat de les mores. Un altre, més desconegut, és la protecció que ofereix als conills. Quan anem a passejar amb les nostres dues gosses, la Roïna, que és la més jove i esverada de les dues, quan veu un conillet surt disparada a perseguir-lo. El conill, però, va sobre segur: s'adreça sense massa pressa cap a un esbarzer i s'hi amaga a dins. Allà, la Roïna no hi ficarà el nas.

Per què, Déu Nostre Senyor va escollir un esbarzer com a lloc adequat per parlar-li a Moisès?

Al final del diàleg, diu el text «Déu li respongué: Jo seré amb tu». Déu és amb Moisès, amb el poble d'Israel i per suposat amb Jesús.

Quan Abraham va oferir a Déu Isaac, després que Déu l'aturés va trobar un moltó enganxat per les banyes en una bardissa, un esbarzer. Diuen que aquell moltó era figura de Jesús que ofereix la seva vida per a nosaltres. 

Jo diria que Déu tria l'esbarzer per fer costat a Jesús quan s'ofereix a sí mateix.

A Santpedor tenim una capella preciosa: la capella de les Santes Espines. Les corones d'espines que es veuen en dues escenes de Jesús pintades en unes teles enormes que hi ha a banda i banda de la capella, diria que són fetes de branques d'esbarzer.