la carbassa

L’Esperit, deia Mn Josep Escós, és com una llum, una espelma que poséssim dins una carbassa que tingués una escletxa petita. Nosaltres anem donant voltes a la carbassa i, en un moment donat veiem que a dins hi ha llum: l’hem vist un moment i després ja no, però en tenim prou per saber que és dins encara que ens quedi amagada...

Deia que això també passa amb les persones: potser coneixem o treballem amb algú que és difícil de tractar, poc amable. Però hi ha algun moment en la vida d’aquesta persona en la que veiem com es transfigura i té com un esclat o un gest en que manifesta allò que porta dins: la seva bondat o el seu atractiu. Quan això passa, deia Mn Escós, n’hem de saber prendre nota. Hem de saber reconèixer i recordar aquesta llum que cadascú té a dins. És la seva llum de debò i que la ha tingut sempre encara que no la veiem. És la llum que tots tenim a imatge i semblança de Déu Pare que ens ha creat. Allò altre que tantes vegades desanima i ens amoïna no és autèntic, no és res mes que una imatge falsa i distorsionada que amaga el que hi ha dins: l'esperit