llibres d'hores

Llibre-hores-Thomas-More


De seguida que es va publicar, la mare ens va regalar el primer volum de "Hablar con Dios", el del temps d'Advent, Nadal i Epifanía. Després van sortir la resta dels volums i els vem anar comprant. Tants anys rellegint les meditacions diàries, vas descobrint-hi trossos en els que no t'hi havies fixat i que t'agraden especialment, com qui passa una vegada i una altra pels mateixos camins i va trobant-hi nous racons bonics.

Fa tres dies, el 22 de Juny, em vaig aturar en la pregària que Thomas More va deixar escrita als marges del Llibre de les Hores que tenia a la presó i de la que Carvajal en recull la primera línia en l'anglès original ("Give me the grace good Lord, to set the world at naught...") més uns retalls ben escollits. Vaig buscar la
pregària sencera i he mirat de traduir-la:

Dóna’m la gràcia, bon Senyor,
de tenir el món en no res;
de ser prest a orientar la meva ment vers Tu
i no penjar de les paraules dels homes.
D'estar content d'estar sol.
De no buscar la companyia del món
sinó deslligar-me’n completament
i conduir el meu pensament lluny dels seus neguits.
De no desitjar escoltar les coses del món,
sinó que em desplaguin les seves fantasies.
D'estar content pensant en Déu,
de demanar-li amb devoció el seu ajut,
d'inclinar-me cap el seu consol
ocupat en la feina d'estimar-lo.
De conèixer la meva pròpia baixesa i misèria,
de fer-me humil i submís sota la mà poderosa de Déu,
de doldre'm pels meus pecats passats;
per expiar-los, pacient en l'adversitat.
De passar content el meu purgatori aquí,
d'estar joiós per les tribulacions,
d'anar pel camí estret que porta a la vida.
De suportar la creu amb Crist,
de tenir el final -la mort- ben present,
de no perdre-la de vista, justament ara que la tinc tan a mà,
de no sentir-la estranya;
de preveure i considerar el foc etern de l'infern;
de pregar pel perdó abans que el jutge vingui.
De tenir contínuament al pensament la passió que el Crist ha sofert per mi;
de donar-li sense parar gràcies pels seus beneficis,
de recuperar el temps que abans havia perdut.
D'abstenir-me de vanes fantasies,
d'evitar la llum de les alegries i rialles esbojarrades;
de tallar les recreacions innecessàries.
De tenir per no res la substància del món, els amics, la llibertat, la vida i tot
per guanyar Crist.
De veure els millors amics en els meus enemics,
doncs els germans de Josep mai podrien haver-li fet tant de bé
amb el seu amor i el seu favor com li van fer amb la seva malícia i el seu odi.

« Home | Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »
| Next »

» Publica un comentari a l'entrada