Dues carbasses

Durant dos anys, la Isabel i jo hem anat a un Curset Bàsic de Cristianisme que organitza l’arxiprestat. Hi ha un mossèn, mossèn Josep Escós, d’uns seixanta anys, eixut i molt viu, que és com un avi estimat per als qui el coneixem. Ens parlava dels Evangelis que ha estudiat molt i coneix a fons –es biblista-, però sovint se’n va del tema, o posa exemples de coses que li han passat, o comparacions que ens agraden molt. Una comparació que feia era aquesta: L’Esperit, deia, és com una llum, una espelma que poséssim dins una carbassa que tingués una escletxa petita. Nosaltres anem donant voltes a la carbassa i, en un moment donat veiem que dins hi ha llum. L’hem vista un moment i en tenim prou per saber que és dins, encara que moltes estones ens quedi amagada.

Deia que això també passa amb les persones: Hi ha moltes persones que han de conviure o treballar amb algú que sol ser desagradable, poc amable; i això tota la vida. Però hi ha algun moment en la vida d’aquesta persona, o algunes estones, en las que es transfigura i té com un esclat o un gest en que manifesta allò que porta dins i, n’hem de saber prendre nota. Hem de saber reconèixer i recordar en cadascú aquesta llum que té a dins. La de debò. La que tots tenim a imatge i semblança de Déu Pare que ens ha fet. Allò altre que tantes vegades desanima i ens amoïna no és autèntic, no és res mes que una imatge falsa i distorsionada que amaga el que hi ha dins. L’esperit.
« Home | Next »

28/6/05 07:56

Una coda

Al conte de les dues carbasses hi llegeixo: «...hi ha algun moment en la vida d’aquesta persona...» i a un llibre que estic llegint això altre: «A que “Déu mana allò que vol” cal que li precedeixi, ja que el contingut del manament, aquí, és estimar, el també diví “ja estar fet” d’allò que Ell ordena».

L’amor al proïsme sempre està brollant. Sempre és un tornar a començar des del començament i cap decepció no el pot confondre. Al contrari, necessita decepcions per no entumir-se, per no petrificar-se en accions organitzades segons esquemes previs, per poder brollar com aigua viva. Cal que sigui, del tot, treball d’amor perdut en l’instant. La decepció és la única cosa que l’ajuda a ser. La decepció sempre torna a decepcionar-lo i des-il·lusionar-lo abans de l’expectativa natural del bon èxit que caldria esperar per analogia amb els èxits anteriors    



4/7/05 17:01

M'AGRADEN MOLT ELS CANVIS QUE HAS FET!
VINGA A PER MES CARVASES!!!!!!!!!!!!    



» Publica un comentari a l'entrada