una carbassa..

PREGÀRIA PER A UNA TROBADA DE JOVES DEL BAGES NORD A ARTÉS

-Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.(Jn 4, 24)
-Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. (Jn 14, 23)

Senyor, Jesús, fes-nos sentir la teva companyia. Tu mateix ens has ensenyat que no t’hem de buscar lluny; és dins nostre que et podem trobar. Fes-nos dignes de la teva presència, serens, contents, de parla mesurada, respectuosos dels nostres cossos i les nostres vides.

Fes-nos estimar i sentir-nos estimats, lluny de l’egoisme i la ingratitud. Inunda els nostres cors de paciència i comprensió, ensenya’ns a donar-nos sense mesura.

Que la vostra companyia, Senyor, ens faci acollidors. Feu de nosaltres amic del qui passa a prop; refresc pel acalorat, escalf pel qui passa fred.

Doneu-nos, Senyor, el pa de cada dia.

Allunya de nosaltres l’afany d’exhibir i destacar, deslliura’ns de tota vanitat, de l’ambició que dóna neguit i pren la pau.

Dóna’ns, Senyor, en les dificultats, ànim per no desistir. No ens deixis mai sense aquella mica de llum al fons del fons que ens faci trobar el camí de retorn.

Que l’alegria brilli en els nostres ulls i la confiança obri totes les portes.

Avui, els joves i catequistes del Bages Nord, et donem gràcies per tot el que cada dia ens dones, per poder estar junts. Fes que et reconeguem dins nostre i en la teva església, dóna’ns ganes de seguir els teus camins. Fes-nos bons portadors del teu missatge.


Adaptació d’una Pregària per una Llar Feliç
d’una estampa de Sta.Teresa de Lisieux
editada en el Monestir de les Benedictines
d’Alba de Tormes, Salamanca
« Home

27/6/05 07:06

A la pregunta de si un til·ler resa, només puc parlar d'allò que alguna nit he sentit que desprenia.

Quan s’estén, quan s’allarga, quan s’eixampla, quan s’engrandeix, quan es desplega o s’expandeix o es prolonga o es dilata... quan, al contrari, no s'enrotlla, no es plega, no s'encongeix... quan la seva duració de til·ler s’estén en calma, quan es deixa portar, sap que res no li pot passar i que cap poder no podrà arrabassar-li aquesta consciència.

Sap, aquesta duració, perquè ha vist.

Nosaltres que tenim la paraula Déu ho diem d’aquesta manera: ara, avui, ordena Déu i és avui que cal escoltar la seva veu. Milímetre a milímetre alguna cosa ve, ens ve. Déu sempre està venint i no és només un venir, és allò que ens ve, allò que ha de venir: el Regne    



27/6/05 07:35

Estalvieu-nos, Senyor, el desànim, la desolació i la paraula vana...    



29/6/05 07:45

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.    



» Publica un comentari a l'entrada